Fundació iSYS
de càncer de mama
sistémicos
- Categoria: sistémicos
Una vegada s'han realitzat les proves diagnòstiques, tots els casos han de ser valorats en un comitè multidisciplinari amb la participació de cirurgia o ginecologia, oncòleg mèdic, oncòleg radioteràpic, cirurgia plàstica, radiologia, anatomia patològica, entre d’altres, per planificar la millor estratègia en cada cas.
Els tractaments sistèmics es diuen així perquè arribaran a través de la sang a tot l'organisme. L'elecció del tractament en cada pacient dependrà de diversos factors com l'estadi de la malaltia (precoç o avançada), el subtipus tumoral (luminal, HER2, triple negatiu), les malalties prèvies d'un pacient, la seva edat, etc.
En el càncer de mama precoç, els tractaments sistèmics es poden administrar abans o després de la cirurgia. El seu objectiu és reduir al màxim el risc de recurrència o reaparició de la malaltia i eliminar possibles micrometàstasis o cèl·lules canceroses circulants no visibles mitjançant proves d'imatge.
En el cas que el tractament sistèmic es faci amb posterioritat a la cirurgia se l’anomena teràpia adjuvant.
Quan s'administra previ a la cirurgia es denomina teràpia neoadjuvant i té l'objectiu afegit de disminuir el volum tumoral. El tractament neoadjuvant permet realitzar un major nombre de cirurgies conservadores del pit. A més, ens permet valorar la resposta del tumor als tractaments que hem administrat, i valorar la necessitat de tractaments addicionals després de la cirurgia. És la modalitat de tractament d'elecció en la gran majoria de pacients amb tumors de mama triple negatius, HER2 o amb afectació dels ganglis al diagnòstic.
En la malaltia avançada, quan el càncer s'ha estès a altres òrgans (metàstasis), sempre serà necessària l'administració d'un tractament sistèmic per a arribar a tots els llocs on existeixi malaltia. En aquests casos el tractament no té intenció curativa, sinó que pretén frenar l'avanç de la malaltia, “alentir-la” i fer la crònica.
La inmunoteràpia
La immunoteràpia, és un tipus de teràpia biològica que actua estimulant el nostre sistema immune, activant les “defenses naturals” del nostre organisme perquè detinguin el creixement de les cèl·lules tumorals. Actualment hi ha diversos fàrmacs d'aquest tipus, els més utilitzats són pembrolizumab, nivolumab i atezolizumab. Tots són d'administració intravenosa. Molts assajos clínics en marxa estan testant l'ús d'aquests fàrmacs tant en pacients amb càncer de mama precoç com en estadis avançats.
Atezolizumab en combinació amb quimioteràpia és una opció de tractament per a un subgrup de pacients amb càncer de mama triple negatiu metastàtic.
Tractaments dirigits
- Escrit per Equip de redacció
- Categoria: sistémicos
Una vegada s'han realitzat les proves diagnòstiques, tots els casos han de ser valorats en un comitè multidisciplinari amb la participació de cirurgia o ginecologia, oncòleg mèdic, oncòleg radioteràpic, cirurgia plàstica, radiologia, anatomia patològica, entre d’altres, per planificar la millor estratègia en cada cas.
Els tractaments sistèmics es diuen així perquè arribaran a través de la sang a tot l'organisme. L'elecció del tractament en cada pacient dependrà de diversos factors com l'estadi de la malaltia (precoç o avançada), el subtipus tumoral (luminal, HER2, triple negatiu), les malalties prèvies d'un pacient, la seva edat, etc.
En el càncer de mama precoç, els tractaments sistèmics es poden administrar abans o després de la cirurgia. El seu objectiu és reduir al màxim el risc de recurrència o reaparició de la malaltia i eliminar possibles micrometàstasis o cèl·lules canceroses circulants no visibles mitjançant proves d'imatge.
En el cas que el tractament sistèmic es faci amb posterioritat a la cirurgia se l’anomena teràpia adjuvant.
Quan s'administra previ a la cirurgia es denomina teràpia neoadjuvant i té l'objectiu afegit de disminuir el volum tumoral. El tractament neoadjuvant permet realitzar un major nombre de cirurgies conservadores del pit. A més, ens permet valorar la resposta del tumor als tractaments que hem administrat, i valorar la necessitat de tractaments addicionals després de la cirurgia. És la modalitat de tractament d'elecció en la gran majoria de pacients amb tumors de mama triple negatius, HER2 o amb afectació dels ganglis al diagnòstic.
En la malaltia avançada, quan el càncer s'ha estès a altres òrgans (metàstasis), sempre serà necessària l'administració d'un tractament sistèmic per a arribar a tots els llocs on existeixi malaltia. En aquests casos el tractament no té intenció curativa, sinó que pretén frenar l'avanç de la malaltia, “alentir-la” i fer la crònica.
Terapias dirigidas
Són fàrmacs que actuen específicament sobre una diana, impedeixen el creixement o la multiplicació de les cèl·lules tumorals que tenen una característica determinada. És a dir, la seva activitat està dirigida cap a un receptor o alteració en concret (diana) i actua sobre les cèl·lules tumorals que presenten aquest receptor o alteració. Es poden administrar de manera oral o intravenosa. A continuació es descriuen algunes teràpies dirigides utilitzades en el tractament del càncer de mama.
Hormonoteràpia
Els tumors luminals són aquells que les seves cèl·lules tenen receptor hormonals a la superfície, i utilitzen les hormones (estrògens) que circulen normalment pel cos per créixer i multiplicar-se.
L’hormonoteràpia, són fàrmacs que impedeixen que el cos produeixi aquestes hormones o que interfereixen en l'acció de les hormones sobre les cèl·lules tumorals. El més coneguts són: el tamoxifen en dones pre-menopàusiques, i els inhibidors de l’aromatasa (letrozol, anastrozol o exemestano) en dones menopàusiques.
La teràpia hormonal es pot utilitzar en pacients amb càncer de mama precoç com en càncer metastàsic. Quan s'utilitza en el càncer de mama primerenc, s'administra durant un període mínim de cinc anys després de la cirurgia del pit. Quan s'utilitza en pacients menopàusiques la durada del tractament és variable i dependrà de l'evolució de la malaltia de cada pacient.
Inhibidors de ciclines (CDK)
Són medicaments que bloquegen les proteïnes en la cèl·lula anomenades cinasa dependent de ciclina (CDK), particularment CDK4 i CDK6. El bloqueig d'aquestes proteïnes en les cèl·lules tumorals amb receptors d'hormones positius (luminals) provoca que aquestes cèl·lules es divideixin més lentament i per tant es multipliquin menys. Els fàrmacs actualment disponibles s'administren per via oral, i són: palbociclib (Ibrance), ribociclib (Kisqali) i abemaciclib (Verzenio); s'administren habitualment en combinació amb teràpies hormonals en pacients amb càncer de mama metastásic.
Inhibidors de PI3K
PI3K (Fosfatidilinositol 3 cinasa, de l'anglès: phosphatidylInositol‐3‐*Kinase) és una proteïna que transmet senyals a les cèl·lules i que ajuda a controlar el creixement cel·lular. Alpelisib (Piqray®) és un fàrmac oral, inhibidor de PI3K que s'usa en combinació amb fulvestrant (Faslodex®) en pacients amb tumors luminals/*Her2 negatius, que presenten una mutació en PIK3CA i la malaltia presenta resistència (ha empitjorat) durant el tractament hormonal o amb inhibidors de ciclines.
Inhibidors de PARP
PARP és una família d'enzims (proteïnes que intervenen en el metabolisme de les cèl·lules) que ajuden a reparar l'ADN danyat dins de les cèl·lules. Els fàrmacs inhibidors de PARP com olaparib (Lymparza®) i talazoparib (Talzenna®) són medicaments orals que bloquegen aquest enzim. Estan indicats en el tractament de pacients portadors de mutacions genètiques en BRCA, amb càncer de mama metastàtic que siguin resistents a altres tractaments.
Fàrmacs anti-HER2
Estan indicats en els tumors HER2 positius, és a dir, aquells tumors que tenen alta expressió de la proteïna HER2 en les seves cèl·lules. Els fàrmacs d'aquest tipus bloquegen aquest receptor i impedeixen així el creixement tumoral. Hi ha tres grans tipus de medicaments anti HER2, que s'utilitzen en diferents esquemes tant en malaltia en estadis primerencs com avançats.
- Anticòs monoclonal: Són fàrmacs o proteïnes produïts en el laboratori, dissenyats per a unir-se i atacar a una altra proteïna en concret, en aquest cas el receptor HER2 present en les cèl·lules tumorals.
- Inhibidor tirosina cinasa (TKI, per les seves sigles en anglès): Fàrmacs que es dirigeixen a enzims anomenats tirosina cinasa, que són a l'interior de les cèl·lules tumorals i que intervenen en el funcionament de les cèl·lules.
- Conjugat anticòs-fàrmac: Fàrmac compost per un anticòs monoclonal, com per exemple trastuzumab, unit químicament a un altre medicament. L'anticòs monoclonal s'uneix al receptor HER2 i el medicament lligat entra en aquestes cèl·lules i les destrueix.
Fàrmacs Anti-Her2 disponibles
|
Tipus |
Fàrmac |
Via administració |
Ús |
|
Anticossos monoclonals |
Trastuzumab |
Intravenosa, subcutània |
* Càncer de mama inicial y metastàtic |
|
Pertuzumab |
Intravenosa |
||
|
Inhibidors tirosina quinasa |
Lapatinib |
Oral |
* Càncer de mama metastàtic |
|
Neratinib |
Oral |
* Càncer de mama inicial y metastàtic |
|
|
Conjugat anticossos-fàrmac |
TDM-1 |
Intravenosa |
* Càncer de mama incial y metastàtic |
Tractament: quimioteràpia
- Escrit per Equip de redacció
- Categoria: sistémicos
Una vegada s'han realitzat les proves diagnòstiques, tots els casos han de ser valorats en un comitè multidisciplinari amb la participació de cirurgia o ginecologia, oncòleg mèdic, oncòleg radioteràpic, cirurgia plàstica, radiologia, anatomia patològica, entre d’altres, per planificar la millor estratègia en cada cas.
Els tractaments sistèmics es diuen així perquè arribaran a través de la sang a tot l'organisme. L'elecció del tractament en cada pacient dependrà de diversos factors com l'estadi de la malaltia (precoç o avançada), el subtipus tumoral (luminal, HER2, triple negatiu), les malalties prèvies d'un pacient, la seva edat, etc.
En el càncer de mama precoç, els tractaments sistèmics es poden administrar abans o després de la cirurgia. El seu objectiu és reduir al màxim el risc de recurrència o reaparició de la malaltia i eliminar possibles micrometàstasis o cèl·lules canceroses circulants no visibles mitjançant proves d'imatge.
En el cas que el tractament sistèmic es faci amb posterioritat a la cirurgia se l’anomena teràpia adjuvant.
Quan s'administra previ a la cirurgia es denomina teràpia neoadjuvant i té l'objectiu afegit de disminuir el volum tumoral. El tractament neoadjuvant permet realitzar un major nombre de cirurgies conservadores del pit. A més, ens permet valorar la resposta del tumor als tractaments que hem administrat, i valorar la necessitat de tractaments addicionals després de la cirurgia. És la modalitat de tractament d'elecció en la gran majoria de pacients amb tumors de mama triple negatius, HER2 o amb afectació dels ganglis al diagnòstic.
En la malaltia avançada, quan el càncer s'ha estès a altres òrgans (metàstasis), sempre serà necessària l'administració d'un tractament sistèmic per a arribar a tots els llocs on existeixi malaltia. En aquests casos el tractament no té intenció curativa, sinó que pretén frenar l'avanç de la malaltia, “alentir-la” i fer la crònica.
La quimioteràpia
La quimioteràpia és un tipus de tractament que destrueix o “mata” a les cèl·lules que creixen molt ràpid, ja que actua quan la cèl·lula s'està dividint, s’està reproduint. Com més ràpid creixin les cèl·lules, com més ràpid es divideixin, més útil és el tractament amb quimioteràpia.
Però no és només el càncer el que creix ràpid. En el nostre cos hi ha cèl·lules normals que es multipliquen constantment; per exemple, les dels fol·licles pilosos (el niu d'on neixen els cabells), les cèl·lules de la sang i les cèl·lules que estan a l'interior de la boca o de l'intestí. L'efecte de la quimioteràpia sobre algunes cèl·lules sanes és el que provoca alguns efectes secundaris, com per exemple la caiguda del cabell.
Contenido relacionado: