Un dels aspectes importants de l'enfrontament a la malaltia, és el psicosocial, que incideix en tot l'entorn directe del pacient i que cal tenir en compte més enllà de les dificultats físiques que suposa el càncer.
Perquè tot funcioni el millor possible, s'ha d'ampliar el focus i incloure a l'entorn del pacient. És important tenir en compte les necessitats del cuidador, perquè la seva salut i equilibri emocional siguin també el millor possibles.
La manca de comunicació, soledat, manca de contacte físic, silenci, disminució de les converses, medicalització com a única teràpia, pot ser conseqüència de la manca d'una bona comunicació del pacient oncològic i el seu entorn. La manca de temps, la negació de la mort, l'absència de seguretat, la dificultat en el maneig de la comunicació incrementen l'estrès del cuidador i també de l'afectat.
Per ajudar al cuidador, els experts recomanen:
- Aprendre a identificar, entendre i suportar les seves emocions, ja que ningú és perfecte i no hi ha una manera "correcta" de fer les coses. I també aprendre a demanar ajuda quan cal. Descriuen una llista d'aspectes en el que serien interessants buscar suport, com ara en l'acompanyament a cites mèdiques, en la preparació de menjars o en la recollida i cura dels fills.
- Reservar-temps per al benestar personal. Si el cuidador es troba bé pot atendre millor la persona que té cura. Ha de reservar temps per conrear les seves aficions i amistats sense sentit de culpabilitat.
- Mantenir un bon estat de salut físic i mental, fer exercici, rervarse temps, compartir les seves inquietuds, etc
Els professionals sanitaris, que guien a pacients i familiars en el procés, han d'assolir un equilibri entre l'empatia que garantia una bona comunicació amb els afectats, i el seu benestar emocional, gravat amb l'estrès d'una gran sobreactivitat laboral i científica. El mateix succeeix amb els cuidadors informals, als quals se sumen altres dificultats, com la por al desconegut. Han de trobar un equilibri que els permeti seguir endavant.
Es interessant la lectura d'aquestes recomanacions elaborades per l'Institut Nacional del Càncer nord-americà: "Com cuidar mentre té cura d'un ésser estimat".
Una altra situació, que mereix una atenció específica, és quan la persona afectada és simultàniament cuidadora ja que l'adaptació és especialment complexa.
