Els pacients poden presentar una sèrie de símptomes i signes relacionats amb la malaltia i amb els diferents tractaments utilitzats: quimioteràpia, teràpies dirigides, radioteràpia, etc. Els efectes secundaris de cada tractament estan determinats per una sèrie de factors:

· La malaltia: tipus, localització i extensió del càncer
· El tractament: fàrmacs, esquemes i dosis utilitzats
· El pacient: edat, tractaments previs (cirurgia, radioteràpia), altres malalties associades i estat de salut general.

Per tant, els efectes secundaris i l'experiència de cada pacient durant el tractament és INDIVIDUAL. És a dir, NO tots els pacients presenten tots els símptomes, ni els presenten amb la mateixa intensitat.

• Alteracions en la pell, les ungles i els cabells. Aquests efectes encara que no són greus poden tenir un gran impacte en la qualitat de vida, en alterar la percepció de la imatge corporal. L'alopècia o caiguda del cabell és un efecte típic de molts tipus de quimioteràpia. El cabell comença a caure després de 2 o 3 setmanes d'administrat el primer tractament. En la majoria dels pacients és un efecte secundari temporal i el cabell torna a créixer, 2 o 3 mesos després de l'últim cicle de quimioteràpia.
  
  
• Cansament o astènia. Els diferents tractaments units a un canvi en les rutines dels pacients (més sedentarisme, baixa laboral, etc.) afavoreixen l'aparició de cansament. És important intentar mantenir una activitat física regular, d'acord amb les capacitats de cada pacient. El mantenir un nivell mínim d'activitat física (per exemple, caminar) és la millor manera de disminuir el cansament relacionat amb el càncer i els tractaments. És important intentar mantenir una rutina diària i continuar realitzant les activitats quotidianes que siguin possibles.
  
  
• Falta de gana i canvi de gust dels menjars. És un efecte secundari molt freqüent en els pacients que reben quimioteràpia. La falta de gana en si mateixa no és greu, no obstant això, a mitjà i llarg termini pot provocar pèrdua de pes i desnutrició. No té un tractament específic, però intentar mantenir una dieta variada, amb diversos menjars al dia i evitant els menjars que li desagraden pot ajudar a afrontar-lo.
  
  
• Alteracions sanguínies. La quimioteràpia afecta les cèl·lules encarregades de produir els elements de la sang: glòbuls vermells, plaquetes i glòbuls blancs (defenses). La neutropènia o “baixada de defenses”, sol aparèixer després d'una setmana d'administrat el tractament. Succeeix sempre, però passa inadvertida la majoria de les vegades, tret que el pacient presenti una infecció. Les infeccions solen manifestar-se amb FEBRE, (temperatura de més de 38°C). És per això, que és necessari que consulti amb un metge de manera immediata, davant l'aparició de febre durant el tractament. Sempre serà necessària una exploració física completa i la realització d'una analítica. El seu metge valorarà la necessitat d’administrar antibiòtics per via oral o intravenosa i la necessitat d'ingrés.
  
  
• Mucositis o inflamació de mucoses. La quimioteràpia i la radioteràpia poden danyar les cèl·lules de la mucosa que recobreix tot el tub digestiu (des de la boca fins a l'intestí). Es pot manifestar amb l'aparició d'enrogiment o úlceres doloroses a la boca i dificultat per empassar. Quan afecten l'intestí pot aparèixer diarrea.
  
  
• Diarrea. La diarrea és l'augment del nombre o quantitat de les deposicions habituals de cada pacient, que pot estar associat a una disminució en la consistència. La diarrea pot ser secundària a múltiples causes: quimioteràpia, immunoteràpia, teràpies orals, radioteràpia sobre la pelvis i l’abdomen, cirurgies de resecció d'una part del tub digestiu, malalties infeccioses i la pròpia malaltia. Si vostè presenta diarrea el més important és evitar la deshidratació i, a llarg termini, la desnutrició i la pèrdua de pes.
  
  
• Restrenyiment. Durant el tractament oncològic, els canvis en les rutines, com el sedentarisme; canvis en la dieta i alguns dels medicaments que s'utilitzen per a prevenir els vòmits poden afavorir l'aparició o l'empitjorament del restrenyiment. És important, quan apareix, tractar-lo de manera enèrgica i primerenca. Molts pacients li resten importància i pot provocar una gran incomoditat a la persona que ho sofreix i empitjorar altres símptomes com les nàusees, vòmits, falta de gana, etc.
  
  
• Nàusees i vòmits. Són un possible efecte secundari de molts tractaments. La durada de les nàusees i els vòmits és molt variable. Hi ha pacients que els sofreixen durant un sol dia o menys, i n’hi ha d’altres que pacients que poden notar molèsties durant una setmana o més. El seu metge li explicarà, en cada cas, els medicaments que pot prendre abans i/o després de cada dosi de quimioteràpia per prevenir les nàusees i els vòmits de manera òptima. Les nàusees i els vòmits lleus es poden controlar a casa, però si són abundants i freqüents; poden causar deshidratació, alteracions en l'analítica i pèrdua de pes.
  
  
• A llarg termini alguns fàrmacs poden ocasionar lesions cardíaques o de manera molt infreqüent segons tumors. La millor manera d'evitar la toxicitat sobre el cor és valorar com està la nostra salut cardíaca abans d'iniciar el tractament, a través de proves com la ventriculografia o l’ecocardiografia.
  
  
• Infertilitat: molts tractaments, especialment la quimioteràpia poden provocar danys en els òrgans reproductius (ovaris) i alteracions hormonals que poden conduir a alteracions menstruals transitòries, menopausa precoç i/o infertilitat permanent. Abans d’iniciar qualsevol tractament, és indispensable discutir amb el seu metge el desig d'embaràs en el futur.